SO

^{Els alamesins creien en un univers dual regit pels elements del foc i el so. Si el foc representa l’àmbit del que és visible, el so representa l’àmbit del que és invisible. Tots dos, visible/físic i invisible/metafísic corresponen a expressions sagrades d’energia, l’única substància que constitueix la realitat.

El so era entès com el missatger de tot allò inmaterial i invisible, esperits i ànimes que habiten fora del temps. La música i el so eren emprats per la comunicació amb els esperits: per demanar orientació, per endevinar el futur, per demanar favors als déus… És sorprenent que no s'hagin trobat restes d'instruments musicals, tenint en compte el paper central del so en la cultura alamesina. Els historiadors consideren que la música era majoritàriament conduïda per la veu i el cant.

Entre les troballes arqueològiques a Alameus hi ha quatre gerres intactes, de múltiples boques. Aquests objectes semblen instruments, però la seva funció no és gens clara. Es creu que tenien un ús ritual o religiós, potser com a símbol del poder de les sacerdotesses governants.}