INTRODUCCIÓ

En excavacions recents fetes a Alameus, lloc funerari i religiós de l’edat de bronze situat a la costa occidental catalana, s'hi han descobert centenars d’objectes de ceràmica, incloent-hi un gran nombre de gerros i recipients, làmpades d’oli, canelobres, copes, exvots i altres objectes en unes condicions de conservació extraordinàries.

El jaciment d’Alameus data d'entre el 1.500 i el 1.000 a. de C., i era un cementiri i una zona de rituals dels alamesins, habitants autòctons anteriors als assentaments fenicis i grecs a la Península Ibèrica. No hi ha restes arquitectòniques dels assentaments i per això fou difícil distingir els altars de les tombes —es creu que construïen amb terra premsada i argila sense coure. L'únic que n'ha quedat son les seves peces de ceràmica blaves úniques.

Tot i el bon estat de conservació dels objectes trobats a Alameus, encara se sap molt poc dels habitants que els van crear. Les referències històriques son escasses, però sí que es té constància d’alguns aspectes sociopolítics gràcies a textos de cronistes grecs coetanis. Se sap que els alamensins eren governats per dues sacerdotesses que ostentaven el poder religiós i polític, fins i tot es pensava que simbolitzaven els principis sagrats del foc i el so.